Lei mi ucciderà ... ma domani sarò di ritorno e essere milioni

Bartolina Sisa

Tu sei qui

EH Lagunak (cat)

Troben mort a la seva cel·la a Arkaitz Bellón

EHL-Països Catalans - OG, 02/06/2014 - 10:32

En les darreres hores hem conegut una  molt mala noticia, la mort d’un pres polític basc, Arkaitz Bellón. El jove nat a Elorrio va ser condemnat a 13 anys de presó per la crema d’un autobús, i complia condemna a la presó de Cadis (Andaluzia). Es dona la trsita circumstància que aquest pres havia denunciat reiterades vegades agressions per part de funcionaris de les diverses presons on havia estat dispersat, i que la seva mort es produeix a mes de febrer, quan la condemna acabava al mes de maig. El comunicat oficial ens remet a una mort natural. Però no cal oblidar que per a les autoritats espanyoles és natural que la gent sigui jutjada sense proves, que sigui condemnada amb autoinculpacions extretes sota tortura, és normal tancar diaris, ilegalitzar partits, manifestacions, organismes de defensa dels drets humans, és normal disperssar a milers de quilometres els presos polítics i aillar-los en cel·les de càstig. És aquesta la normalitat en la qual mor la gent dins les presons, i que fa que cap mort dins una presó pugui ser considerada mort natural. Caldrà estar atents i atentes als informes mèdics, per tal d’escatir quina responsabilitat hi ha tingut l’administració en aquest trist succés. Des d’Amics i amigues d’Euskal Herria, només ens queda sumar-nos a les mostres de dol i d’acompanyament a familiars i amigues i seguir denunciant la situació de guerra permanent en la que els estats estan instal·lats quan la societat basca reclama més que mai, un procés de pau, que elimini tota violència, i no només la d’una part. On es posi fi a les mesures d’excepció, tornin els presos a casa i es donin les condicions per a una solució en clau democràtica, on es respecti la voluntat del poble.

Arkaitz Bellón agur eta ohore

Podeu trobar més informació a la web d’Etxerat, Naiz , Berria, Borroka garaia da, Ernai, Boltxe.


Als Països Catalans i a Euskal Herria Tantaztantak!

EHL-Països Catalans - IG, 01/12/2014 - 14:57

La setmana  començava calenta amb les detencions dels i les advocades del col·lectiu de presos. Aquest potser ha estat l’impuls necessari per a decidir-nos a finalment convocar una mobilització paral·lela a la de Bilbao, per tal de denunciar l’operació policial i recollir a la plaça Sant Jaume de Barcelona aquelles gotes que ho havien pogut desplaçar-se a Euskal Herria. 

Ja amb l’operació policial en marxa vam penjar les fotografies dels diputats de la CUP i dels companys de valència, donant suport a la mobilització de Bilbao, unes fotografies que han corregut per les xarxes i ha multiplicat les mostres de solidaritat, primer amb l’arribada de més fotos col·lectives de Cardedeu i Arbúcies i amb dotzenes d’altaveus que ens feien més gran la convocatòria de Barcelona.

Finalment, amics i amigues d’Euskal Herria, vam poder ser presents a Bilbao i a Barcelona, acompanyant la marxa de 130.000 persones pels drets humans, i denunciant l’operació policial amb més de 200 persones a Barcelona. 

Des d’Amics i amigues d’Euskal Herria agrair a la gent que va secundar la nostra mobilització, i aquells que han fet de gotes fins a Bilbao.

 


Oportunitat internacionalista

EHL-Països Catalans - L, 01/11/2014 - 00:05

Avui és un bona dia per a la Solidaritat Internacionalista, pocs dies a l’any tindrem l’oportunitat de mostrar tant fermament les nostres conviccions internacionalistes, de defensors dels pobles en lluita, de les persones en lluita per un present digne i un futur millor. Avui conflueixen a la ciutat de Barcelona tres oportunitats de mostrar al Món que els catalans i les catalanes no lluitem per una frontera més en l’Europa dels Estats, sinó que lluitem pel reconeixement del dret a la dignitat i pels drets de les persones a decidir el seu futur. La mobilització contra els CIE´s ens ha de fer recordar l’Europa fortalesa en la que ens han instal·lat els tractats de la vergonya, que criminalitza la pobresa, esclavitza la mà d’obra il·legal, que converteix en no ciutadans milers de veïns dels nostres carrers, i que els pren els drets més elementals. Que els fa invisibles en centres d’internament on el buit legal i les arbitrarietats els condemna a maltractaments i desprotecció. Llocs que ens haurien de fer pensar en els errors i horrors del passat dels camps de concentració, de fa no tants anys, camps de concentració on els nostres avis i avies van romandre esclaus durant anys, a la mercè de la injustícia. Llocs que ens han de fer pensar en la consigna de “Mai més, enlloc, contra ningú” dels supervivents de Mathausen. Demanar el tancament dels CIE´s és una obligació ètica i política de primer ordre per als i les internacionalistes, perquè cap persona pot ser il·legal per raó d’origen, i cal garantir tots els drets polítics i humans d’aquells que fugen del foc per caure a les brases. Els Països Catalans no podem ser part de la presó que l’Europa del Capital ha instal·lat al Sud del continent com a vàlvula reguladora, cap a la dignitat, cap a la Pau, fugint de la fam, la violència, i l’explotació.

Avui també, podrem recordar que fa cinc anys Israel començava l’enèsima operació militar en territori palestí, l’operació “Plom fos” sobre el territori de Gaza, amb un resultat de més de 1400 morts, i vint mil desplaçats. Cal que des dels Països Catalans, tinguem clar que Israel mai serà el nostre model, que en el nostre camí cap a la llibertat nacional, no podem tenir en l’horitzó un estat que n’oprimeix un altre, que reté centenars de presos polítics, que ofega en la misèria a la població, que aixeca murs d’apartheid, que permet situacions de colonialisme, racisme i odi. Els Països Catalans som, una nació mediterrània, i volem també lliures els pobles germans de la mediterrània. Palestina, i la seva lluita per la llibertat son ara més que mai, una necessitat per als i les internacionalistes. Combatre el model de dominació d’Israel sobre la població palestina, és llaurar un futur diferent, no ja per als palestins, sinó per a les relacions internacionals en una zona geoestratègica molt important. Secundar la mobilització de la plataforma aturem la guerra, BDS, i la comunitat Palestina farà creïble que els catalans no lluitem només per un estat, sinó que lluitem per la justícia dels pobles. Finalment, a les 19 hores a plaça Sant Jaume de Barcelona, tenim l’oportunitat de reafirmar la dissolubilitat de la unitat d’Espanya, de mostrar des dels Països Catalans la nostra aportació gota a gota que permetrà dissoldre la unitat d’Espanya com si la terròs de sucre dins un mar d’aigua. Les gotes de solidaritat de la mediterrània han de fer l’onada, i arribar fins a Bilbao. On desenes de milers de persones sortiran al carrer, malgrat la criminalització, malgrat prohibicions, malgrat els malgrats i aquells que fins a última hora han dubtat entre posar el seu grà de sorra o les seves porres dins la mobilització. Una crida que només demanada drets humans per als i les preses polítiques basques, la fi de la dispersió, el tracte digne a les persones preses, i per tant, la llibertat d’aquells que tenen malalties greus incurables. Avui, a Bilbao sortiran al carrer aquells que l’any passat demanaven el mateix que enguany i que han vist caure de la seva llista de reclamacions la fi de l’anomenada doctrina Parot, una doctrina que de manera il·legal allargava les condemnes de presos i preses, i que només un tribunal europeu ha fet baixar del burro a aquells que han negat la major durant anys. Avui, sortir al carrer a Bilbao, a Barcelona o a qualsevol punt dels Països Catalans en defensa dels drets humans més elementals per als i les preses polítiques basques, ens ajuda a desfer el terròs de sucre, fer soluble allò indissoluble sobre el paper de la constitució però que no aguanta la prova del cotó i de la mobilització social i popular. Avui ser gota, ser #tantaztanta ens apropa a la nostra llibertat perquè amplia una mica més l’esquerda d’un dels estats que oprimeix el nostre poble i els seus anhels de llibertat.

Avui més que mai, els i les internacionalistes tenim el deure de mobilitzar-nos, contra els CIE, per Palestina i pels drets humans dels i les preses polítiques basques. No esperem a ser lliures per construir el nostre futur com a poble lliure, des d’ara, construïm el nostre futur

.


Aitatxi, aita, Asier i jo

EHL-Països Catalans - OT, 01/10/2014 - 15:56

Us traduïm la carta publicada a Berria ahir:

http://paperekoa.berria.info/harian/2014-01-09/004/002/aitatxi_aita_asier_eta_laurok.htm

El meu avi (Gaizka Urrotz, d’Orreaga/Roncesvalles) va ser detingut el 1937 i empresonat després que li commutessin dues condemnes a mort. Era membre del batalló Irrintzi de l’Exèrcit Basc. Va fugir dels treballs d’esclau, per convertir-se en el responsable del PNB a Veneçuela, on va morir a l’edat de 41 anys. Està enterrat al cementiri dels bascos, a Caracas.

El meu pare (Jose Ramon Aranguren, d’Iruñea/Pamplona) va ser detingut el 1998 i empresonat en relació amb el procés 18/98, pel qual li van demanar una pena de 49 anys de presó, com a vicepresident del Consell d’Administració del diari Egin. El seu cor no ho va poder resistir i el 2009, quan tenia 70 anys, li va esclatar. Tots els seus companys de sumari són a la presó.

El fill gran del meu pare va ser detingut a l’edat de 26 anys per negar-se a fer la mili a l’Exèrcit espanyol. Va estar empresonat gairebé dos anys pel delicte d’insubmissió.

El meu germà Asier va ser empresonat per primer cop a l’edat de 21 anys. Va passar un any a la presó, també per insubmís. 10 anys més tard, quan tenia 31 anys, el van tornar a detenir. En aquesta ocasió com a militant d’ETA. Va passar 8 anys a la presó.

Mentre escric aquestes paraules estan detenint el meu germà. De nou, sí. Té 40 anys i sembla ser que el motiu de la seva detenció és que fa de mediador entre els presos polítics i els agents socials.

Tots quatre hem compartit el mateix objectiu polític: una Euskal Herria lliure. Un estat navarrès sobirà. Un paraigua petit però sòlid per als bascos i basques. No som cap cas excepcional. Generació rere generació, són milers, les famílies del nostre poble que han patit la persecució de l’imperi. Tot i així, s’entesten a negar l’existència d’un conflicte polític. Volen dividir el mar, però les ones del Cantàbric estan pujant la marea.

La setmana que ve s’estrenarà la pel·lícula Asier ETA biok a les sales de cine. El meu germà us explicarà als cinemes, en detall, tot el que us acabo de resumir i molt més.

I ara, un missatge per al meu germà, tancat en aquests moments en un cau en alguna comissaria:

Asier, germà… l’avi, el pare i jo estem orgullosos de tu. Amb tu. Com el mar Cantàbric.

T’estimo.


Des dels Països Catalans, #tantaztantak!

EHL-Països Catalans - OG, 01/09/2014 - 11:15
Des del Països Catalans, nosaltres també volem ser una gota en l’oceà que porti les preses basques a Euskal Herria i ajudi a avançar en la resolució democràtica del conflicte polític. Incapaç de respondre de manera dialogada a les diferents confrontacions democràtiques que se li plantegen, i a falta d’arguments que justifiquin el seu immobilisime, l’Estat espanyol s’aferra a la via de la repressió, com ha fet històricament. En aquesta ocasió ha detingut vuit persones tres dies abans de la que s’espera serà una de les mobilitzacions més massives per reclamar la repatriació dels presoners polítics bascos. No és hora d’omplir les presons, sinó els carrers, en defensa de tots els drets per a totes les persones. Per tot això, des d’Amics i Amigues d’Euskal Herria convoquem a una concentració aquest dissabte a les 19h, a plaça Sant Jaume, per denunciar aquestes detencions, mostrar la nostra solidaritat amb les detingudes i ser nosaltres també gotes de l’oceà que empenyi el procés basc cap a la pau, la democràcia i els drets humans.

15 anys de l’assessinat d’Aitor Zabaleta

EHL-Països Catalans - OT, 12/06/2013 - 23:04

Aquesta cap de setmana, es juga a Sant Andreu (Barcelonès) un partit de futbol entre el club del barri i l’Atletico de Madrid en competició de Copa. Un fet, de per si poc noticiable per una web com la nostra. Poc noticiable si no fos que, dilluns, dia 9 de desembre es cumpliran 15 anys de l’assassinat d’Aitor Zabaleta, jove seguidor de la Real Societat a mans d’un grup d’ultres del club madrileny, un grup que li va clavar la ganivetada mortal al crit de “muerte a los bascos”. És per això que avui us deixem amb l’alerta per la propera presència d’elements feixistes d’aquest club en els propers dies pels Països Catalans i d’altra banda aportar el nostre gra de sorra a la memòria d’Aitor Zabaleta. Recordant que l’assassí de Zabaleta, només va ser condemnat a 17 anys de presó, que gaudeix de permisos penitenciaris, durant els quals ha seguit delinquint i que la resta de membres del grup que va participar de l’agressió no van ser condemnats per associació il·lícita.


Els Països Catalans de gira per Euskal Herria

EHL-Països Catalans - AZ, 12/04/2013 - 12:34

De la mà d’Askapena, els propers dies 10, 11, 12 i 13 de desembre militants d’Endavant aniran a Euskal Herria a explicar el procés sobiranista català, així com les dinàmiques sobre sobirania econòmica i la campanya Independència per a canviar-ho tot. Aquestes xerrades es fan en paral·lel amb altres nacions sense estat d’Europa i dins la campanya Europa astinduz! que l’organisme popular internacionalista basc ha posat en marxa per a enguany.


Apunts sobre el procés de normalització de l’euskara

EHL-Països Catalans - AT, 12/03/2013 - 14:54

El tres de desembre es celebra el dia internacional de l’euskara. Aquesta iniciativa va sorgir al 1949 de la mà de Eusko Ikaskuntza  (Societat d’Estudis Bascos, entitat científico-cultural, de caràcter privat, fundada el 1918 per les Diputacions Forals de Araba, Bizkaia, Gipuzkoa i Nafarroa, com a eina estable i permanent per al desenvolupament de la cultura basca) però va ser al 1995 quan es va institucionalitzar de la mà del Govern Basc i de Euskaltzaindia (la Real Acadèmia de la Llengua Basca). Potser per aquest motiu ha estat una efemèride més  institucional que popular. Des del moviment en pro de la normalització de l’euskara sempre s’ha dit que l’euskara més que un dia de celebració necessita 365 dies d’impuls, 365 dies de drets, 365 dies per poder utilitzar-la… També s’ha de tenir en compte que el 3 de desembre es celebra el dia de Nafarroa,  motiu pel qual  des de diferents sectors tampoc s’ha vist amb bons ulls fer  coincidir totes dues celebracions.

Sense entrar a debatre si és necessària o positiva la celebració d’un dia internacional de l’euskara o si la data és pertinent, aprofitem la mateixa para fer una petita avaluació del procés de normalització de l’euskara per a evidenciar els clarobscurs d’aquest procés.

Després de vàries dècades des de que es van aprovar tant l’Estatut de Gernika per a Araba, Bizkaia i Gipuzkoa como l’Amejoramiento foral per a Nafarroa cada cop són més fortes les veus que  diuen que el procés de normalització de l’euskara està a una cruïlla, en un punt d’inflexió.

És innegable que, en termes generals, en aquestes últimes dècades el coneixement de l’euskara ha experimentat un important avanç, però, com veurem, aquesta evolució no suposa un avanç paral·lel en termes de normalització. Si tenim en compte a les persones bilingües (les que dominen les dues llengües per igual) i les quasi bilingües (les que no parlen euskara però l’entenen), segons l’Enquesta Sociolingüística que es realitza cada 5 anys a la població major de 16 anys, els darrers 20 anys s’ha passat de 711.300 persones bilingües/quasi bilingües (30% de la població major de 16 anys) a 1.102.400 persones bilingües/quasi bilingües, es a dir, més d’un milió de persones que dominen/entenen l’euskara (el 41,5% de la població major de 16 anys).

Evolució de las persones bilingües + quasi bilingües 1991-2011

Però si tenim en compte només a les persones bilingües, es a dir, a les que diuen dominar tant l’euskara com l’espanyol o el francès i deixem fora a les quasi bilingües (les que entenen però no dominen l’euskara) en 20 anys l’increment no ha arribat a les 200.000 persones, es a dir, si al 1991 suposaven el 22% de la població major de 16 anys de Euskal Herria, al 2011 suposen el 27%.

Evolució de las persones bilingües 1991-2011

                        Font: Inkesta Soziolinguistikoa

Si per a la normalització d’una llengua és imprescindible que els seus parlants siguin parlants complerts, es a dir, que tinguin la capacitat suficient no només d’entendre sinó també i sobre tot per a parlar l’idioma, podem dir que l’avanç, en termes de normalització, és més aviat limitat. A més a més, s’ha de tenir en compte que aquesta evolució no ha estat homogenia en tot el territori de l’euskara. A Nafarroa més que d’avanç s’hauria de parlar de manteniment i a Ipar Euskal Herria directament de retrocés, ja que durant aquests últims anys el número de parlants està disminuint.

Capacitació lingüística de la població (+ 16 anys) per administracions 2011

Amb aquestes dades sobre la taula hi ha lectures per a tots els gustos. Des de posicions més institucionals es veu l’ampolla mig plena i càrrecs inclosos, no en falten que parlin de “miracle”. Des de posicions més populars i socials es veu l’ampolla mig buida i es subratlla que les institucions no han fet tot el que podien haver fet. Com hem vist, cada cop hi han més persones que a més de dominar l’espanyol o el francès també dominen l’euskara però cada cop queda més clar que aquesta realitat per si mateixa no garanteix la normalització de la llengua. No fem res sí cada cop més persones saben euskara sí en paral·lel no multipliquem les opcions per utilitzar-lo. I es aquí on  ha fallat les diferents polítiques lingüístiques que s’han aplicat durant les últimes dècades. S’ha fet un gran esforç per euskaldunitzar persones però no s’ha fet una feina similar para euskaldunitzar els espais, es a dir, les opcions per al seu ús. I clar, els espais no són neutres, si els espais no són euskalduns no euskaldunitzen, fan just el contrari, “erdaldunitzen”. Es a dir, durant tots aquests anys els espais han complert una funció antagònica a la que els correspondria en un procés de normalització eficaç.

Per tot això, la situació de l’euskara està lluny de ser normalitzada en tot i cadascun dels àmbits de la vida quotidiana de les persones. Amb tres quartes parts de la població que no domina l’euskara i amb pràcticament tots els espais socials imposant l’espanyol o el francès els debats sobre l’ús de l’euskara no tenen cap sentit. Es parla més euskara del que s’hauria d’esperar. Aquesta és la veritat i no un altre. Es més, aquest fenomen va quedar ja demostrat als anys 80 mitjançant un anàlisis científic desenvolupat per José Luis Álvarez Enparantza, Txillardegi, mort recentment. El prolífic autor va deixar demostrat mitjançant un model matemàtic que la fidelitat del bilingüe euskaldun cap a la seva llengua és major del que s’hauria d’esperar, ja que “la dictadura del monolingüe” espanyol o francès sempre s’acaba imposant a les converses. Es a dir, un únic monolingüe espanyol o francès es suficient per que tot un grup deixi de parlar en euskara, pel que els percentatges resultants de medicions d’ús que es realitzen a peu de carrer cada 5 anys, són més positives del que molts (inclús dins del moviment pro normalització de l’euskara) conclouen. Com hem avançat, amb tres quartes parts de la població que no domina l’euskara i amb pràcticament tots els espais socials imposant l’espanyol o el francès els percentatges d’ús de l’euskara més que preocupants són extraordinàries. Segurament es aquesta i no un altre la raó pel qual l’euskara ha arribat viu fins els nostres dies. Aquest si ha estat i és el petit gran “miracle” de l’euskara.

I es que després de varies dècades de procés de normalització no hi ha cap garantía de que a una persona l’atenguin en euskara a l’administració, a la sanitat, a la justícia o en el sector socioeconòmic i el mateix passa en l’àmbit dels mitjans de comunicació o en el de la cultura i l’oci. Una petita mostra d’aquesta situació de conculcació de drets és la que recull anualment l’Observatori de Drets Lingüístics Behatokia:

 http://www.behatokia.org/default.cfm?hizkuntza=0&atala=txostenak&azpiatala=1

No obstant no tot ha estat un desastre. Hi ha hagut un àmbit en el que s’ha avançat de manera considerable durant aquests 30-40 anys: a l’educació. Si fa quatre dècades eren uns pocs els alumnes que estudiaven en euskara (a les incipients ikastolas i a la semi-clandestinitat…), avui en dia ja són més del 50% els qui estudien integrament en euskara, es a dir, en el model D, el model d’immersió en euskara.

Evolució del model D (immersió en euskara) 1996-2006 

Està clar que queda molt per fer i que tampoc en aquest àmbit l’avanç ha estat homogeni en tot el territori de l’euskara, però els resultats són considerables si tenim en compte que les dades corresponen a tota l’educació pre universitària.

Però ¿per què s’ha avançat tant en educació i no en salut o en socio-economia? Doncs sobre tot perquè hi ha hagut una demanda creixent per part de la ciutadania, perquè hi ha hagut una elecció cada cop major del model D per part de les famílies, sobre tot a Gipuzkoa, Bizkaia i Araba però també a Nafarroa i en certa mesura també a Iparralde.

En el cas de Nafarroa el poder de la demanda popular ha quedat més palès que a altres territoris. Restant dividida en tres zones lingüístiques per llei i essent els drets lingüístics dels  i les navarreses diferents segons el seu lloc de residència, a l’àmbit de l’educació s’ha garantit el dret a estudiar en el model D en una zona en la que l’euskara no és oficial. Segurament per això mateix, perquè es garanteix el dret a estudiar en el model D, moltes persones creuen que a l’anomenada zona mixta (Pamplona i comarca + part de Tierraestella + part de Tafallaldea + part del Pirineu) l’euskara és oficial, però no és així. Els diferents governs de Navarra (tant de UPN com de PSN) han garantit l’oferta del model D en una zona en la que l’euskara no és oficial, cosa que mai farien per la seva pròpia voluntat si no hi hagués una forta demanda social i creixent al llarg de tots aquests anys.

El que ha passat tant a Nafarroa com a la resta de territoris de l’euskara és que les administracions han hagut de respondre a aquesta demanda, posant mitjans econòmics, administratius, formatius entre d’altres per poder impartir les classes íntegrament en euskara. A la Comunitat Autònoma d’Euskadi per exemple, en tres dècades s’ha euskaldunitzat gairebé la totalitat de els/les profesors/es de infantil i primària.

L’administració ha destinat importants recursos per aconseguir que aquest col·lectiu acredités la capacitació suficient per impartir classes en euskara, es a dir, el certificat EGA, l’equivalent al nivell C1 del marc europeu. És més, els mateixos docents han fet un gran esforç per aconseguir aquesta transformació que no es podria explicar sense aquesta força tractora que ha estat l’elecció de les famílies per el model D.

Tampoc s’ha d’oblidar que l’educació ha estat una de les poques àrees en les quals  l’administració ha definit terminis i objectius clars, segurament per poder respondre a la demanda creixent anteriorment descrita. És més, en el cas de la CA d’Euskadi a aquests terminis i objectius se’ls ha donat rang de llei. I es que han estat molt poques les vegades en que les lleis i decrets que regulaven la normalització de l’euskara definien objectius i terminis concrets. La normativa està plena de termes abstractes i no avaluables com “s’impulsarà”, “es fomentarà”, “s’ajudarà”, “progressivament”, “sempre que sigui possible”… Doncs bé, a la Llei de l’Euskara de 1982, l’article 17 recull que l’administració prendrà totes les mesures que facin falta perquè al finalitzar l’educació obligatòria tot l’alumnat domini les dues llengües oficials de la CA de Euskadi. Sense dubte, aquesta extraordinària (per infreqüent) concreció també ha tingut quelcom a veure en el posterior desenvolupament del model D, no oblidem, l’únic model capaç de garantir l’objetiu que defineix la llei.

Resumint, és possible fer les coses millor i més eficaçment del que s’han fet i el que és millor,  i com hem vist en el cas de l’educació, inclús ja s’ha fet, ja hi ha l’experiència i el que és més important, hi ha resultats. I és que a l’educació s’han desenvolupat els quatre pilars que tot procés de normalització de qualsevol llengua a d’adoptar:

1) Una forta voluntat popular: sense una forta demanda, sense un fort impuls per part de la població és impossible normalitzar una llengua. És una condició indispensable i en el cas de l’educació ha estat una de les claus fonamentals.

2) Un corpus jurídic adequat: també és imprescindible una normativa que doni estabilitat al procés i dificulti les andes i vingudes, conseqüència de les alternances polítiques.

3) Una planificació amb objectius i terminis concrets: la normalització d’una llengua ha de ser un procés planificat però a més a més, si vol ser eficaç i no perpetuar-se en el temps, com tota política pública, d’altre banda ha de definir objectius i terminis concrets, clars i mesurables.

4) Recursos suficients per garantir el procés: i per acabar també són imprescindibles els recursos econòmics, administratius i infraestructures necessaries per desenvolupar el procés amb èxit.

Aquests quatre pilars són imprescindibles per normalitzar una llengua en qualsevol part del món i a Euskal Herria també. Si falla algun dels quatre el procés embarranca i no aconsegueix avançar. En canvi, com hem vist, quan s’han impulsat i desenvolupat els quatre els resultats són inqüestionables. Llavors, quin és el problema? Sabem com es fa i fins i tot alguna vegada ho hem dut a terme. Per què no fem el que ja s’ha fet a l’educació també a la sanitat, a l’administració, a la justícia, a les empreses…? Posar-s’hi o seguir plorant i lamentant-se del que els esforços no recullin els resultats esperats?

L’única forma perquè les administracions donin passos decisius a la resta àrees (salut, administració, empreses, mitjans de comunicació, policia, justícia, cultura/oci…) es que la gent ho demani, que la gent digui “nahikoa da, euskaraz bizi nahi dut” (ja n’hi a prou, vull viure en euskara) i demandi aquests serveis en euskara. Es a dir, que la gent deixi de pensar en l’euskara com l’idioma de/per seus fills i filles (futur) i comenci a pensar en el euskara com el seu idioma (present) per el dia a dia. Les administracions no donaran  passos en aquest sentit si no creix aquesta demanda.

Les administracions donaran passos importants en la normalització de l’euskara només si cada cop més persones diuen “euskaraz bizi nahi dut”, no perquè diferents organismes en pro de la normalització li ho demanin. Com en tot canvi social, el motor del procés són les persones i la clau és la seva activació.

http://www.euskarazbizinahidut.org/

Dit d’un altre forma, durant tots aquests anys s’ha invertit en las generacions futures pensant que si aquestes aprenien euskara, la societat en el seu conjunt s’euskaldunitzaria. El temps ha demostrat que això no és així, que no es suficient euskaldunitzar persones, que s’han d’euskaldunitzar també els espais (els serveis), que a la gent se li han de donar opcions per a utilizar l’euskara, par parlar en euskara. Aquest és el camí, aquest és el futur. Està a les nostres mans. Nik ere euskaraz bizi nahi dut!

http://vimeo.com/79771013#at=0


euskararen eguna 2013

EHL-Països Catalans - AT, 12/03/2013 - 08:40

Avui, dia 3 de desembre, és el dia internacional de l’euskara. Per aquest motiu arreu del Món i d’Euskal Herria avui es fan actes de suport a la llengua basca.


Trobada d’Unitat Popular

EHL-Països Catalans - L, 11/30/2013 - 15:24

Amics i amigues d’Euskal Herria ha participat aquest matí de la TUP, la Trobada d’Unitat Popular, en el debat dinamitzat per Itaca sobre internacionalisme.

En el debat, que ha comptat amb una quarentena de persones d’arreu dels Països Catalans, i amb vinculació a diferents lluites internacionalistes. En un primer moment, i per tal de facilitar el torn de paraula i una dinàmica més àgil s’han fet tres grups per tal de seguir el guio del debat. Ja al final del debat, s’han posat en comú les conclusions. A grans trets s’ha fet esment de la necessitat de concebre l’internacionalisme com una eina de doble direcció, que necessita un subjecte polític referencial als Països Catalans, per a després anar a buscar contra parts arreu del Món amb qui treballar conjuntament. S’ha parlat sobre la dificultat de trobar les iniciatives concretes que cal prioritzar, dins un Món global on cada dia sabem d’injustícies arreu. S’ha apuntat la lluita contra el racisme i el feixisme com a feina a fer a casa nostra, i desemmascarar tant la Unió Europea i les seves polítiques imperialistes, com l’emmirallament de sectors del sobiranisme amb l’estat d’Israel, etc…

Una jornada de treball, per començar a posar bases pel futur immediat, que fora de la trobada hagués estat impossible. Un primer pas, potser petit, però imprescindible per a fer el següent.


Igor Urrutikoetxea, que la terra et sigui lleu!

EHL-Països Catalans - OT, 11/29/2013 - 16:07

Avui ens hem llevat amb una mala noticia. La mort d’Igor Urritikoetxea, el responsable d’Internacional del sindicat LAB. Amb ell, i la secretaria general del Sindicat vam compartir una conversa a la seu del sindicat a Bilbao el passat 19 d’octubre, en el marc de les jornades anuals que Askapena organitza per als amics i amigues d’Euskal Herria d’arreu del món. Igor, resident a Lezama (BIzkaia), tenia una gran trajectòria militant dins el sector del metall, motiu pel qual formava part del Congrés de la Unió Internacional de Sindicals del Metall. El mateix dia que parlava amb nosaltres ens comentava que no ens podia acompanyar a la festa posterior a Lemoa, perquè havia de preparar el viatge a Brasil. L’endamà agafava un vol, del que no ha tornat, durant el congrés, va patir un accident que el va deixar en coma, que ahir va esdevenir fatal. El breu temps que hi vam compartir, ens va contagiar alegria, i és aquest el record que ens quedarem d’ell. Una persona alegre i combativa.

 


La CUP-AE envia una carta al director de Sevilla II

EHL-Països Catalans - AZ, 11/27/2013 - 15:24

El grup parlamentari de la Candidatura d’Unitat Popular-Alternativa d’esquerres al Parlament de Catalunya ha enviat al director del centre penitenciari de Sevilla II una carta, on li mostra el coneixement de la situació de protesta en forma de vaga de fam, per part d’un grup de presos polítics bascos i demana a la direcció del centre que assumeixi les reivindicacions d’aquests presos ja que s’emmarquen en els drets humans i un tracte digne, tant a les persones preses com a les seves amistats i familiars quan van a visitar-los.

Segons la CUP, després de consultar organismes de drets humans, el tracte rebut pels presos és vexatòria i inacceptable.

La carta va signada pels tres diputats que la CUP-AE hi te al Parlament.


Les ikastoles són TV3

EHL-Països Catalans - OG, 11/21/2013 - 17:28

Durant molts anys, des de la seva creació, TV3 ha estat l’ase dels cops del govern valencià, especialment dels del Partit Popular. Una TV3 que ha estat acusada per part de l’espanyolisme com l’eina del pancatalanisme, per tal d’introduir la “fal·làcia” dels Països Catalans dins la societat valenciana, una TV3 que manté el mapa nacional en l’espai de metereologia posterior als informatius, malgrat no poder pronunciar la paraula prohibida (Països Catalans), i anomenat País Valencià a la regió espanyola que al govern de la capital del Túria, anomenen “La Comunitat”. TV3, ha estat perseguida políticament i socialment tant per la classe política en les seves declaracions, com pels seus seguidors als carrers del Sud dels Països Catalans. Arribant al punt de prohibir per llei el tancament dels repetidors pagats amb diners privats i de finançament popular dels repetidors que feien possible que TV3 fos vist més enllà del Sènia.

Tancar TV3 al País Valencià era una necessitat, i ho era per un motiu clar i diàfan, calia tancar canal 9, calia eliminar qualsevol nucli de valencianisme i de llengua catalana de la televisió que reben els alacantins, els veïns de Vila-real o Benicàssim. Tancar canal 9, deixant com a única referència en llengua valenciana, a la televisió pública de la Comunitat Autònoma de Catalunya, però que es pot veure al País Valencià gràcies a les aportacions privades de finançament popular.

Cas a part és quina opinió ens mereix TV3 i Canal 9, com a mitjans de comunicació dins del projecte nacional i popular, cadascuna d’elles a la seva manera, han estat agents polítics al servei del seu amo, una TV3 que construeix els Països Catalans culturals però nega els Països Catalans polítics, i que construeix la Catalunya nacional com a alternativa a i per oposició a l’Espanya nacional. D’altra banda, Canal 9, ha estat com ja hem dit, la fàbrica de tele-escombraries més gran de l’estat, i exemple del que és la censura a tot allò que parli, olori i pensi en català i de la construcció nacional dels Països Catalans. No obstant, aquells col·lectius que més han patit la censura la calúmnia i la indiferència per part de l’ens públic de televisió pública valenciana, han estat els qui han sortit al carrer a defensar-la quan des del govern, ha decidit tancar-la primer i nomenar per decret una nova direcció quan aquesta ha dimitit, deixant en mans dels treballadors la continuïtat de l’emissió. Emissions, sota criteris periodístics i d’interès públic, fent triplicar la seva audiència. Eliminar Canal 9 i prohibir TV3 deixa als telespectadors valencians en mans de Tele Cinco, Antena 3 i una TDT party cada cop més feixistitzant.

I a tot això, que hi pinten les ikastoles? Les ikastoles són TV3 al País Valencià. Són un espai de pensament i expressió diferent, que arreu d’Euskal Herria, i per finançament popular i privat, manté viva la llengua basca per sobre del model públic existent. La creació de zones bascòfones, mixtes i no bascòfones, fa que molta gent que vulgui educar els seus fills i filles en llengua basca dins d’Euskal Herria hagi de recórrer a l’escola privada o concertada per tal de mantenir viva la flama de la llengua. A finals de la transició l’any 1993, la llei de l’escola pública a la CAV va fer triar entre model públic o privat a les ikastoles i va fer integrar part de la seva xarxa dins el sistema públic educatiu, en part pel fet que l’escola pública garantia el model D (bascofon), i alhora els pares i mares potenciaven l’estructura de l’escola pública. Aquesta integració no va ser total, ni tant sols a la Comunitat Autònoma Basca. Essent Navarra el lloc on les ikastoles continuen fent la mateixa funció que amb anterioritat a la llei del 1993 (de la CAV). Avui surt a la premsa un informe de la Guàrdia Civil que dóna una volta més a la persecució de les ikastoles, un informe que detalla la militància política del seu personal docent, xifrant en un 5% els docents vinculats a ETA dins les ikastoles i més d’un 25% amb vinculació directa amb l’esquerra abertzale. Tenint en compte que d’una banda tot és ETA i d’altra banda que a Navarra és més fàcil trobar militants euskalduns abertzales, que no pas euskalduns no abertzales, és de calaix que, en els llocs on s’educa en euskera, hi hagi una més alta concentració d’abertzales i que, alguns d’ells i elles siguin mestres, que han optat per aquesta vocació i professió per tal de mantenir la seva llengua. De la mateixa manera que és bastant més senzill trobar  jutges, policies i militars d’extrema dreta que no pas a les facultats de ciències polítiques, bombers i mestres, sense que això causi alarmisme entre la societat espanyola ni a la seva premsa.

Les ikastoles són TV3, i per part dels governs d’UPN a Navarra i del PP a Madrid i dels seus mitjans de comunicació afins volen acabar amb elles, perquè l’objectiu és tombar canal 9 al País valencià i l’educació pública de qualitat arreu. Avui en dia, a barris d’Iruña tenen més escoles bilingües en castellà i anglès que no pas en castellà i basc o de model D, i les escoles públiques en molts casos han patit tals retallades brutals que fa que famílies amb poder adquisitiu, famílies que no tenen l’euskera com a primera llengua, ni tant sols contemplaven l’euskaldunització dels seus fills i filles, i desconeguin els valors que aquestes escoles defensen o fins i tot els coneixen i no comparteixen, ara es plategin seriosament l’entrada a la xarxa d’ikastoles com a refugi on garantir la projecció educativa i social dels més petits de la casa. El deteriorament de l’escola pública a Navarra te el doble objectiu d’afeblir l’estructura estatal i per tant de finançament públic, però alhora potenciar l’escola privada i concertada on l’Opus Dei hi te molts actius. La ikastola és per tant el gra al cul del model privat i concertat. Segurament, els màxims defensors de les ikastoles són també els màxims defensors de l’escola pública i euskaldun de qualitat, prova d’això n’és la integració a la xarxa pública d’aquelles escoles que al 1993 van fer el pas. I per tant, cal treballar en la defensa de les ikastoles, de la mateixa manera que cal defensar els repetidors de TV3 al País Valencià, perquè tot i que no és el model de les persones d’esquerres és allò que ara com ara manté l’escola en euskera a Navarra, i l’escola pública en general, de la mateixa manera que els repetidors de TV3 van mantenir viu el Canal 9. Sense Canal 9, l’alternativa és Telecinco, Antena 3 i Intereconomia, si no volem que l’alternativa a l’educació pública i de qualitat sigui la xarxa d’escoles de l’Opus Dei, cal seguir treballant per a mantenir vives les ikastoles, i seguir treballant per la seva integració a la xarxa pública, que garanteixi un model D, bascòfon, per a tots els nens i nenes d’Euskal Herria.

http://www.youtube.com/watch?v=vS268eA8HV4


Solidaritat amb la Vaga de Fam a Sevilla II

EHL-Països Catalans - OG, 11/21/2013 - 12:12

La vaga de fam a Sevilla II trenca silencis tant a mitjans de comunicació populars com a la xarxes socials, en els darrers dies alguns dels missatges del nostre compte de Twitter (@amicsiamigueseh) ha rebut repiulades per part del diputat de Iniciativa per Catalunya Verds- Esquerra Unida i Alternativa, i membre de la mesa del Parlament David Companyon. I en el 25é dia de vaga, el diputat David Fernandez (@higiniaroig) ha marcat com a “Favorito” una piulada del nostre compte i el compte oficial de la CUP (@cupnacional) ha fet esment de la vaga de fam a la xarxa.


Ateak Ireki Aurrera! No al tancament

EHL-Països Catalans - AZ, 11/20/2013 - 09:06

Què és Ateak Ireki?

Ateak Ireki és un mitjà de comunicació basc que centra la seva activitat a internet i a les xarxes socials. Un mitjà de comunicació que va néixer al gener del 2011 després del tancament per part de l’Audiència Nacional d’una altra pàgina web, Apurtu.org. En aquell moment, periodistes navarresos van realitzar un manifest de suport a Apurtu.org i reivindicaven respecte al dret a la llibertat d’expressió i informació. A més, subratlla- ven que en el panorama comunicatiu havia d’haver-hi lloc per a mitjans de comunicació d’aquest estil.
Per això es va crear Ateak Ireki, per donar veu als moviments socials. Perquè els qui són marginats en els grans mitjans de comunicació, tinguessin un canal d’expressió també a internet.

Quin ha estat el treball de Ateak Ireki en aquests gairebé 3 anys?

Ateak Ireki s’ha dedicat a realitzar cobertures de les activitats dels moviments socials, polítics i sindicals que aposten per la transformació social. Hem donat veu a els qui protestaven per la situació econòmica, a els qui s’havien quedat sense treball o sense casa, a persones que han sofert la violència de l’Estat o la brutalitat policial, als qui es trobaven a centenars de km de les seves cases empresonats i als qui anaven a visitar-los. També hem difós reivindicacions per unes festes populars, per una educació pública, gratuïta, euskaldun i universal. Hem estat altaveu de les lluites a favor dels servei spúblics, tals com la sanitat o les cuines dels Hospitals.
També hem estat un actiu en la denúncia i la divulgació dels casos de corrupció a la “Caja de Ahorros de Navarra” i del Govern de Navarra. Ens hem apropat a els qui protesten contra la destrucció de la mare natura, i hem entrevistat a activistes acusats d’exercir la desobediència civil. Què dir de les iniciatives feministes, la lluita pel dret al’avortament o les denúncies d’agressions sexistes i homófobes. Hem estat altaveu de moviments juvenils i hem donat a conèixer dinàmiques i lluites internacionalistes. Hem donat veu a les lluites dels nostres avis per unes pensions dignes. Hem recollit i cobert iniciatives contra el racisme i a favor d’una societat intercultural.
Hem estat present en aquests grans moments que ha viscut Nafarroa en els últims anys: murs populars, l’acció de la ikurriña en el txupinazo, vagues generals, protestes estudiantils, moviment 15M, legalització de Bildu, ocupacions de centres juvenils auto-gestionats, treva d’ETA, sortides de la presó de presos i preses polítiques basques…
A Ateak Ireki hem treballat amb altres mitjans populars d’Euskal Herria, colze a colze, perquè creiem que el treball comunitari és imprescindible per fer arribar al món el que passa en aquest racó del món. I hem aconseguit amb l’esforç de “els petits” fer coses molt grans.

Per què han decretat el tancament d’Ateak Ireki?

L’Audiència Nacional espanyola, en un acte de només 3 pàgines i en el qual no es pre-senten acusacions concretes contra aquest mitjà de comunicació, diu que som part del moviment Herrira i ha decretat el tancament d’Ateak Ireki. I encara que l’acte no és ferm i hi cap recurs contra ell (cosa que farem), les seves conseqüències ja les estem patint. La majoria de les empreses de telefonia impedeixen el lliure accés a la nostra
pàgina web, i també han decretat l’eliminació dels nostres perfi ls en Twitter i Facebook. A més, han ordenat que la nostra pàgina web i tots els seus continguts siguin eliminats per sempre.
Considerem que es tracta d’un greu atac a la llibertat d’expressió i d’informació. I així ho han entès nombrosos periodistes, mitjans de comunicació, organitzacions socials, polítiques i sindicals d’Euskal Herria i del món sencer. Els missatges de solidaritat i protesta han estat moltíssims, i la indignació s’ha apoderat de les xarxes socials.
Però la pregunta que més ens han fet ha estat per què ens han tancat. I la resposta ésevident: perquè volen fer callar les veus dissidents. Perquè no volen que el treball que desenvolupa el moviment popular tingui reflex a la xarxa, perquè només accepten la llibertat d’expressió i d’informació quan aquesta s’ajusta als seus interessos.
Ateak Ireki no és part del moviment Herrira. Ateak Ireki és un instrument del moviment popular en el seu conjunt, que veu en nosaltres un mitjà de comunicació proper i accessible, sempre obert a les seves necessitats i peticions. Per això és tan important AteakIreki per a ells i elles, per això és tan important que es garanteixi que nosaltres també tinguem un espai, encara que sigui petitó, en el panorama mediàtic d’Euskal Herria.

Què farem davant aquest atac a la llibertat d’expressió?

Ateak Ireki ha presentat un recurs contra aquesta decisió, encara que no tinguem confiança en la justícia espanyola, ja que a la pràctica ha tancat el nostre mitjà de comunicació, com en anteriors ocasions va fer amb Egin, Egunkaria, Ardi Beltza, Apurtu…Però sobretot, on centrarem els nostres esforços, serà a articular una resposta àmplia i plural contra aquest embastida. Per això, presentem un breu manifest perquè persones vinculades a mitjans d’informació i al món de la comunicació (periodistes,escriptors, persones relacionades amb mitjans de comunicació…) s’adhereixin a ell.
Aquest és el manifest:“Jo estic a favor de la llibertat d’expressió i d’informació i per això, en contra del tancament de Ateak Ireki: (aquí es tracta que cadascú afegueixi el que li sembli).
”Amb aquesta fórmula volem garantir que persones de totes les ideologies se sentin còmodes en mostrar-se solidàries amb Ateak Ireki, perquè del que es tracta no és d’estar conformes amb la nostra línia editorial i ideologia, sinó de defensar que tots i totes tenim dret a existir, i que no es poden tancar mitjans de comunicació com si estiguéssim en una dictadura. Per això t’animem a que ens enviïs el teu text, foto o vídeo seguint aquesta fórmula a aquest email: ateakirekiaurrera@gmail.com.

A més, hem creat un compte de Twitter @AteakAurrera i un blog http://www.ateakirekiaurre-ra.wordpress.com, on anirem recollint totes les adhesions que ens arribin.
D’altra banda, per a la resta de la ciutadania, podeu mostrar el vostre suport de diferents maneres:

1. Hem organitzat una concentració dissabte següent, 23 de novembre, a les 19:00 a la plaça de l’Ajuntament d’Iruñea.
2. Podeu escriure la vostra opinió, ja sigui personal o en nom d’alguna altra organització a la premsa, ja sigui sumant-vos a la concentració o en forma d’article d’opinió.
3. Podeu col·laborar difonent aquest dossier.
4. Podeu descarregar-vos el cartell i el model de pancarta per posar-los als carrers de lteu barri o poble.

Gràcies per tot el vostre suport!
Entre tots i totes farem que aquest atac a la llibertat d’expressió no sigui impune, tingui la resposta que mereix i aviat el moviment popular tingui veu a la xarxa.
Moltes gràcies a tothom!
Mila esker guztiei!


Vaga de Fam a la presó de Sevilla II

EHL-Països Catalans - AT, 11/19/2013 - 13:28

Avui es compleixen 23 dies de vaga de fam a la presó de Sevilla II, a continuació us fem a mans el comunicat de Etxerat de la roda de premsa que han fet per tal de denunciar aquesta situació.

Buenos días y gracias por acudir a esta convocatoria.

Nuestros familiares y amigos llevan ya 23 días en huelga de hambre en defensa de sus derechos humanos. Su protesta comenzó el 28 de octubre y 23 días más tarde sigune firmes y convencidos de su decisión. Iker Agirre, Gurutz Agirresarobe, Koldo Aparicio, Asier Arzalluz, Juan Mari Etxebarri, Garikoitz Etxeberria, Jesus Goikoetxea, Juan Lorenzo Lasa y Roberto Lebrero están realizando una huelga de hambre indefinida; Urtzi Paul y Manu Gonzalez han tenido que dar por finalizada la huelga de hambre, pero ahora están en protesta como Javi Agirre e Iñaki Arakama, que por distintas razones no han podido empezar la huelga de hambre.

La solidaridad no tiene límites y también a llegado a distintas cárceles. En Francia, por ejemplo, los presos políticos de Osny están realizando ayunos por turnos y los presos de Nanterren también han empezado hoy con ayunos por turnos, que finalizará cuando los presos de Sevilla terminen su protesta. En las cárceles españolas, en Cáceres, por ejemplo, realizaron ayer un ayuno para mostrar su solidaridad. Pero, la solidaridad también ha llegado a muchos pueblos de Euskal Herria, en los que están llevando a cabo distintas dinámicas por solidaridad: envío de cartas, marcha de autobuses, el chapeo que están realizando desde ayer en Iruñea…

Con el paso de los días, la salud de nuestros familiares y amigos se va resintiendo. Ya llevan 23 días sin comer nada, y la situación es muy dura. Sí, es una medida extrema., que presos y presas se ven obligados a tomar en condiciones también extremas, agotada ya cualquier otra vía de solución a los problemas que enfrentan. La situación que ha originado la huelga de hambre registra un tensionamiento que se alarga desde hace ya cuatro años. Los reiterados intentos e incluso las conversaciones habidas con la dirección de la cárcel sobre el continuo agravamiento de la situación, sólo han conseguido prolongarla, sin visos de solución.

Como ya hemos comentado, en la cárcel de Sevilla II viven una situación tensa desde hace tiempo. Desde que los presos políticos vascos fueran trasladados a esta prisión viven en condiciones de vida muy extremas: siempre les mantienen en el módulo de aislamiento; no les dejan realizar actividades; cuando salen al patio primero pasan por un detector de metales, y después les hacen un cacheo de palpación por todo el cuerpo, incluso llegando muchas veces a rozar los testículos o el pene, creando momentos de gran tensión; el preso Arkaitz Bellon sufrió una agresión; después de los vis a vises les han solido realizar cacheos integrales (desnudandoles por completo); etcétera.

Nosotros y nosotras también hemos sufrido la vulneración de nuestros derechos en esta prisión, además de las que ya se nos vulneran con la política de dispersión que nos afecta directamente. Hemos sufrido muchos cacheos para entrar a las visitas, incluso en las visitas de cristal, en las que no tenemos ningún contacto directo con el preso. Y este tipo de situaciones no hacen más que tensionar aun más el tenso ambiente que se respira en la prisión.

Por todo ello, hacemos propias las básicas reivindicaciones de nuestros familiares y amigos:

-        Fin del aislamiento indefinido

-        Reagrupamiento de las y los presos políticos vascos

-        Respeto de los derechos básicos

-        Fin del constante hostigamiento y agresiones

Parece evidente que el director de la cárcel no va a dar ningún paso adelante en cuanto a estas reivindicaciones. Por ello, todas y todos los familiares y amigos que formamos la asociación Etxerat tenemos claro que hay que acabar con la política de dispersión, para acabar con este tipo de situaciones. La política de dispersión no se reduce únicamente a mantener a las y los presos vascos alejados cientos de kilómetros de su entorno social, cultural y afectivo, sino que constituye un marco que facilita las agresiones, el aislamiento y otras vulneraciones de derechos que afectan tanto a las personas encarceladas como a nosotros mismos, sus familiares y allegados.

Para todo ello, será necesario acabar con el aislamiento y la política de dispersión y avanzar hacia la resolución y hacia el respeto de los derechos humanos de todas las personas.

Els amics i familiars dels presos polítics bascos a la presó de Sevilla han obert un compte a Tuiter ( @presoaksos) on podeu seguir dia a dia la seva situació i la solidaritat., i un correu on fer arribar imatges de solidaritat o peticions de informació (sevillakopresoaksos@gmail.com). Al video que us enllacem hi podeu trobar més informació ( a partir del minut 2 en castellà).

http://youtu.be/EZ416Q_DVBM


sense violència…

EHL-Països Catalans - IG, 11/17/2013 - 20:11

No cal remuntar-se molts anys endarrere, no cal treure gaire pols de l’hemeroteca per a trobar titulars i declaracions que tenien en comú la frase “sin violència se puede hablar de todo”, uns titulars i declaracions, que vistos amb el temps –poc temps, però suficient per entendre-les-, ens n’adonem que no anaven dirigides cap a convèncer a l’adversari o enemic de la possibilitat de portar al terreny de la dialèctica aquell conflicte que semblava enquistat durant cinquanta anys en el terreny militar, ans al contrari.

Sense violència, s’ha ilegalitzat Herrira, s’han detingut i encausat els seus militants, se´ls ha registrar les seus i domicilis personals, se´ls ha tancat les seus físiques així com els portals web, comtes a tuiter, pàgines a facebok i embargat comptes bancaris.

Sense violència, també hem vist com una de les pagines web d’informació que tenia com a principal funció, informar de les vulneracions dels drets polítics a la societat basca, ha estat tancat mitjançant ordres de l’Audiència Nacional.

Sense violència, volen imputar solidaris amb les preses polítiques catalanes, pel sol fet de dur la seva fotografia durant el transcurs de la diada de 2012.

Sense violència parlen d’empresonar a militants contraris al TAV per llençar un plat de nata a la cara d’un polític. o per penjar una ikurriña durant el pregó de Sant Fermin.

Sense violència, parlem de com continua la dispersió, parlem de les agressions, que  dins i fora de les presons encara son pa de cada dia, mostra d’ambdós son la vaga de fam indefinida dels 10 presos polítics bascos a la presó de Sevilla, o el llançament de pedres al vehicle amb el que familiars de presos polítics bascos abandonaven la presó de Múrcia.

Sense violència, hem vist com l’Estat Espanyol, ha batallat fins l’últim alè, a Estrasburg per tal de defensar lo indefensable, i que un cop els tribunals internacionals han tombat l’anomenada doctrina Parot, deixen màniga ample a l’extrema dreta i a l’associació de víctimes del terrorisme, si és que en el fons ambdues no son una mateixa anima, per tal d’esperar fora les presons la sortida d’algun pres per a linxar-lo si fa falta.

Sense violència, hem seguit parlant d’accidents a les carreteres per a fer visites de pocs minuts, viatges a la dispersió.

Sense violència hem parlat altre cop interrogatoris a peu de carretera per part de la guàrdia civil, i de mecanismes de seguiment, espionatge i control a militància política.

Sense violència, hem parlat de testimonis de joves que van ser torturats per policies espanyols, en dotzenes de detencions contra el moviment juvenil basc i que ara afronten nombrosos anys de presó, uns casos de tortura que prenen especial credibilitat, quan sense violència sentin o llegim a Roldan, dir que gràcies a la tortura vam salvar vides, El mateix Roldan a qui l’AVT no va esperar a la porta de la presó, tot i sortir 15 anys abans de presó del que dictava la sentència, a qui mai ningú li ha apedregat el cotxe d’un familiar a la sortida de la presó més propera a casa seva, el mateix Roldan que cobra un pensió de jubilació que cap fiscal posa en entredit, de tot això és al que es referien aquells que fa 10 anys ens deien que sense violència es podia parlar de tot, el que no ens deien era que no parlaven per a l’adversari o enemic, sinó de cara als seus, fent-los saber, que el dia que no  hi hagués la violència d’una banda concreta del conflicte, la d’ETA, ells seguirien parlant del mateix, de ilegalitzar, detenir, torturar, empresonar, jutjar, dispersar, d’allargar condemnes, d’escarni quan aquestes s’haguessin complert, de negar-los un subsidi d’atur, de criminalitzar els ongi etorris, o parlar de silenciar –perdoneu l’oximoron-, silenciar als que protesten a la presó de Sevilla o aquells que obren portes a la informació.


Solidaritat amb els solidaris

EHL-Països Catalans - OT, 11/15/2013 - 15:20

Durant la Diada del passat 2012, els membres de la colla bastonera “Cop a Cop” van estar participant en tots els actes convocats per l’Esquerra Independentista del Barcelonès; van participar d’una mostra de ball de bastons junt amb les companyes de la colla bastonera de Sant Andreu, van portar l’estelada que encapçalava la manifestació i, al finalitzar l’acte polític al Passeig del Born, mentre sonaven els himnes, dos dels companys de la colla “Cop a Cop” van pujar a l’escenari amb les fotos de les dues preses polítiques catalanes Marina Bernadó i Lola López.

Dos mesos més tard, al novembre de 2012, els dos companys van rebre una carta del fiscal de l’Audiència Nacional en la que es demanava l’obertura del judici oral, pels fets ocorreguts durant la Diada de l’11 de setembre de 2012 tot i que sense cap acusació en particular ni concretada. A més, cap dels dos membres de la Colla Bastonera no varen ser identificats en el decurs de l’acte i tot i així, la citació procedent de l’AN els va arribar a ells, quedant per tant constància de mitjans d’identificació de persones de dubtosa legalitat.

Aquest senzill gest, el de portar dues fotos, va comportar que la Fiscalia de l’Audiència Nacional presentés acusació per delicte penal, equiparant la denúncia social i solidària de la dispersió, amb un delicte d’enaltiment de terrorisme. Acusació greu i embogida que els va obligar a participar d’unes declaracions el 23 de gener en la Ciutat de la Justícia, a petició del tribunal d’excepció que és l’Audiència Nacional, i restar a l’espera d’un judici on la Fiscalia demana pena de presó de dos anys, inhabilitació durant 8 anys i una fiança de 3000 euros per responsabilitat civil per cadascun.

Les fotos de les dues preses volien mostrar la cara concreta de la vulneració dels drets humans. Una vulneració que, pel simple fet de ser preses polítiques, les porta a complir condemna a centenars de quilòmetres de casa o a no rebre l’atenció sanitària bàsica.
I aquesta és la cara de la vulneració dels drets humans; el que per a un pres o presa comú seria el més normal, complir condemna en una presó a prop del seu lloc de reisdència, per a les preses polítiques no ho és.

Els dos companys bastoners es solidaritzaven amb unes persones i famílies que pateixen, molt sovint en silenci, aquest càstig afegit; el compliment de les penes a milers i milers de quilòmetres de casa seva.

Nosaltres, el rostre concret de la solidaritat, hem de ser solidàries amb els solidaris. Demanar el respecte dels drets humans no hauria de ser cap delicte, i per aquest motiu no ens aturarem. No deixarem que empresonen la solidaritat, perquè és aquesta la nostra millor arma.

Solidaritat amb els Solidaris.
Campanya pel Ferran i el Gregori.


Mentides a Estrasburg, mentides d’Estat

EHL-Països Catalans - OT, 11/01/2013 - 23:51

Fa pocs dies, arran del cas del recurs d’Inés del Rio contra l’anomenada doctrina “Parot” hem sabut dues coses que creiem oportú posar de relleu. D’una banda la mentida com a argument de l’Estat per a argumentar el manteniment de la doctrina, i d’altra banda el fet que, sobre qui recau la mentida és un membre del GAL, que ha quedat lliure.

 

Així és, entre l’argumentari de l’Estat per a mantenir l’aplicació de la doctrina “Parot” , hi va haver el fet que, de resulta de la revocació de dita doctrina, l’Estat hauria de posar en llibertat una llarga llista de militants d’ETA, tant d’altres del GRAPO, delinqüents amb assessinats i violacions a les seves esquenes i un membre del GAL. L’Estat, però era plenament conscient que, Ismael Miquel Gutiérrez ja era al carrer quan els advocats intentaven convèncer als jutges d’Estrasburg sobre el manteniment de la mesura il·legal.

 

Ismael, va ser un dels membres del GAL acreditats com a executors de Robert Caplanne a Biarritz l’any 1985.  No va ser arrestat però per membres de les forces de seguretat de l’Estat, sinó que va ser detingut per tràfic de drogues l’any 1986 a Tailandia, on va ser condemnat a 40 anys de presó. Quan n’havia complert 11, va ser indultat i extraditat a l’Estat Espanyol on va ser jutjat i condemnat pel seu passat a les files del GAL, pel qual va ser condemnat a 65 anys de presó per diversos delictes. L’any 2000 el tribunal Suprem li va refondre les diverses condemnes, donant-li com a data de compliment de condemna al 2016 i obrint les portes a l’autorització d’un tercer grau, temps abans.

 

Així mateix va ser, el 8 de març de 2013, dos setmanes abans que els advocats de l’Estat argumentessin el seu cas com a mostra per a mantenir la doctrina, Ismael sortia de la presó de Tarragona, la més propera a casa seva, on ha complert 17 anys de presó. Ismael, continua visitant la presó per a signar de manera habitual, i te imposat un dispositiu de control telemàtic.

 

Així doncs, arribem a la segona dada a destacar, pels carrers de Tarragona hi ha en llibertat un membre del GAL, condemnat per tràfic d’heroïna primer i després per pertinença al GAL i per l’assassinat d’un jove amb qui havien confós amb el refugiat basc Enrique Errasti Villar.

 

En resum, tenim un Estat que fa indultar un militant del GAL a Tailàndia, per fer-li complir una segona condemna de més de 65 anys, del qual en compleix només 17 anys (al costat de casa), sortint de la presó abans de finalitzar la condemna amb mesures cautelars i a sobre te la barra d’anar fins a Estrasburg a dir que la derogació de la doctrina “Parot”, pot deixar al carrer un perillós terrorista del GAL a qui sap a certesa que ja està al carrer.

 

Conclusions.

La doctrina “Parot” era una eina política que es podia aplicar o deixar d’aplicar segons interès de l’Estat, i el cas d’ Ismael n’era la prova. L’Estat sabia perfectament que mentia, però malgrat això, ho va continuar mantenint en el seu argumentari, una evidència més de la derrota jurídica era també una derrota política.

La dispersió dels presos polítics bascos, és una mesura que s’aplica amb finalitats polítiques i es deixa d’aplicar per idèntiques raons, el cas d’Ismael també n’és la prova.

L’alarma social al la qual s’apel·la en cada nova sortida de la presó, d’un militant d’ETA, és també intencionada i política. Altres presos amb idèntics càrrecs però de contingut polítics antagònic i  còmplice amb l’estat, i ningú no en parla, i Ismael també n’és la prova.

Al llarg dels anys, els grupuscles feixistes han estat la carn de canó de l’Estat Espanyol alhora d’armar grups para policials contra la dissidència política, per a desestabilitzar-la o provocar una reacció contraria i violenta per l’altra part. Ismael, provenia de d’un d’aquests grupuscles feixistes i era un confident policial d’alt standing (en paraules seves) . Els Ismael d’ahir, avui assalten la Blanquerna, assassinen a Carlos Palomino, es manifesten els 12 d’octubre amb cobertura política i protecció policial, i omplen llistes electorals a casa nostra agermanant-se amb l’Alba Daurada Grega i obrint casals al Clot de Barcelona.

 

Fonts:

http://www.naiz.info/eu/actualidad/noticia/20131101/madrid-mintio-a-europa-sobre-el-ultimo-preso-de-los-gal-en-tercer-grado-ya-en-2002

http://elpais.com/diario/1986/02/10/espana/508374013_850215.html

http://elpais.com/diario/1999/04/15/espana/924127217_850215.html

http://elpais.com/diario/1999/05/29/espana/927928807_850215.html

 

 

 


Llibertat Herrira

EHL-Països Catalans - OT, 10/04/2013 - 10:16

Estatu espainiarrak Herriaren, euskal preso politikoen eskubideen aldeko kolebtiboaren aurka egindako sarekadaren aurrean, Euskal Herriarekiko elkartasuna lantzen dugun komiteok, Euskal Herriaren Lagunak, gure gaitzespenik gogorrena adierazi nahi dugu, eta 18 atxilotuen berehalako askatasuna eskatu, baita antolakunde honi konfiskatutako ondasun guztien itzulera ere.

Estatu espainiarrak sarekada bortitz honen bitartez, hain berebizikoa den preso eta iheslarien eskubideak lortzeko gizartean onarpena eta mobilizatzeko gaitasuna izan duen herri.mugimenduaren lana moztu nahi du errotik. Estatu espainiarrak ondo asko daki borroka hau gatazkaren konponbide justu eta demokratikoa lortzeko bidean erdigunean dagoen borroka dela, eta horrexegatik ez du inongo interesik borroka honek aurrera jarrai dezan.

Aldi berean gure elkartasunik beroena adierazi nahi diegu atxilotuei, baita bere senideei eta Herrira antolakunde osoari erei. Herrira hamaika aldiz egon baita gure Herrietan antolatzen ditugun ekimenetan parte hartzen, eta euskal preso eta iheslariek bizi duten egoeraren berri ematen.

                                        ————————————————————————————————————————————————————-

Davant la batuda comesa per l’Estat espanyol en contra del col·lectiu de defensa dels drets dels presos i preses polítiques, Herrira, des de la xarxa de comitès de solidaritat amb Euskal Herria, Euskal Herriaren Lagunak, volem expressar el nostre més profund rebuig i exigir la immediata posada en llibertat dels i les 18 detingudes així com la  devolució de tots els béns confiscats a aquesta organització.

Mitjançant aquesta brutal acció policial, l’Estat espanyol vol tallar d’arrel el treball d’un moviment popular que ha aconseguit grans quotes de acceptació i mobilització al voltant d’una problemàtica tan necessària com urgent de resoldre: la de la conculcació dels drets dels presos i exiliades basques. L’Estat espanyol sap perfectament que  aquesta lluita és central per a una resolució justa i democràtica del conflicte i per això mateix no té cap interès a deixar-la prosperar.

Volem igualment expressar la nostra més sincera solidaritat a les companyes detingudes, als seus familiars i a l’organització Herrira amb la qual hem pogut comptar repetides vegades en les activitats que organitzem als nostres respectius pobles per donar a conèixer la situació dels presos i preses polítiques basques.


Pagine

Abbonamento a Askapena aggregatore - EH Lagunak (cat)
randomness